Estimadíssims,

Gràcies de tot cor per ser avui aquí, en un dia més però alhora un dia especial. En un racó més del planeta terra però que per mi té un valor molt gran.

Benvinguts a Santa Perpetua de Mogoda!

Als perpetuencs i perpetuenques que també ens acompanyeu, estic convençut que estem fent sentir a tothom com si fossin a casa seva, perquè de fet hi són.

Permeteu-me que, com cada any pel meu aniversari, faci un petó ben fort als meus pares, dels que he après la lliçó més important de la vida: “intentar ser sempre bona persona”. Us estimo infinit.

Tot el meu agraïment a l’Ajuntament i a l’alcaldessa Isabel Garcia, als més de 200 voluntaris i a totes les entitats del poble que han fet possible aquest festival de Cultura contra la repressió. Des d’entitats com els Diables i Geganters, fins als Diga’ls hi inquiets o la música de La Belluga i els Pinkponi, perquè ja saben que els amics són família i que la família sempre serà molt més que amics.

Gràcies a l’equip motor de l’Ignasi Termes, el Pol Leiva i l’Adrià López per tots els esforços dedicats des de fa setmanes perquè avui siguem aquí.

A tot l’Equip Tècnic i les Juntes d’Òmnium Cultural, amb el Marcel al capdavant. És un plaer immens ser el president d’aquesta entitat que ja compta amb més de 110.000 socis i s’ha conjurat a no deixar-se mai ningú pel camí.

 

Estem patint un atac sense precedents als Drets fonamentals i a la llibertat d’expressió, però voldria compartir amb tots vosaltres la certesa que la nostra resposta està essent un gran motiu d’autoestima.

El pas de gegant que estem fent ens ha fet recordar la importància de defensar conquestes col·lectives que crèiem oblidades i no és així. I un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats ha estat i segueix essent la Cultura.

Una cultura valenta, transgressora, oberta a la diferència, que se sap útil i rica si es percep com una finestra oberta al món, capaç de qüestionar-s’ho tot i de fer-nos viure i reviure sentiments profunds i noves sensacions.

Voldrien que ens autocensuréssim per por a les represàlies, que deixéssim de ser crítics i oblidar-nos de com de saludable és la dissidència, voldrien que deixéssim de cantar rap no perquè els espanta les lletres sinó perquè no volen que se sàpiga la veritat.

Ens voldrien callats, atemorits, espantats i que tinguéssim por i nosaltres els hem de respondre que NO!, que no tenim por, o en tot cas, que tenim moltes més esperances que temences.

Que no renunciarem mai a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia del pensar i anhelar un futur millor i més just per tothom. I que hem decidit que la nostra principal i única arma serà la cultura, la cultura com a Arma de Construcció Massiva.

La cultura com a arma d’alliberament individual i col·lectiu, la cultura per poder acollir els qui tenen menys i més necessiten. La cultura per viure la vida com una aventura i no com una penitència.

Reivindiquem el dret a ser escoltats i respectats i si, també reivindiquem el dret a decidir lliure i pacíficament sobre tot el que ens afecti com a ciutadans del món.

Cada dia s’alcen més veus als Països Catalans i al conjunt de l’estat que denuncien l’intent d’homogeneïtzació del pensament i aquesta és una lluita compartida a la que us emplaço a ser-ne part activa.

Cadascú en allò que se senti realitzat i un més entre tots els altres, però necessitem la militància proactiva de tota la ciutadania.

Tot suma, cada petit gest, és un acte de dignitat, l’aleteig de la papallona del tsunami que arribarà, les societats que avancen aquelles que tenen la voluntat de remuntar les adversitats de manera unida i des de la diversitat.

Entenguem el moment únic i no desaprofitem tot el coneixement adquirit per l’evolució de la humanitat. Volem ser lliures perquè no hi ha una millor manera de garantir un futur de la humanitat.

Per mi, Santa Perpètua de Mogoda és on tot comença: família, teatre, gegants, l’activisme polític i cultural, l’esplai… i una part molt important dels meus amics, els meus germans.

Al poble fet ciutat vaig aprendre la importància de la diversitat i que només si no demanem renúncies a ningú podem construir un futur compartit.

La cultura i l’esport són els dos elements principals de cohesió social i avui tenim un ric teixit associatiu que fa de xarxa per lluitar amb que ningú es quedi despenjat.

És indefugible fer els agraïments amb noms i cognoms.

Gràcies de tot cor:

• A l’Associació Catalana pels Drets Civils, perquè sou exemple de compromís i dignitat infatigable.
• A la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, per ser una pinya de dignitat.
• Als germans de l’Assemblea Nacional Catalana… i als altres germans d’Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear: som Països Catalans.
• A les germanes Puig Antich que avui ens acompanyeu: ens sou referents i, en aquests moments difícils però plens d’esperança sou Brúixola i far.
• A tots els diferents conductors de l’acte un record molt gran, en especial al David Selvas, amic i veí del poble i director de teatre fa un munt d’anys.
• Al Pep Planas i l’Anna Sahun per la complicitat infinita, a la Bel Olid per l’encontre al camp de refugiats de Vasilika, que no oblidaré mai, a l’Àurea Marquez, Pau Poch i Elisabet Casanovas.
• A les magnífiques veus de l’Anna Manso i la Lolita Bosch.
• I a la Núria Cadenas: recordo tantes cartes t’havia enviat des d’aquest poble…
• Al Roc Casagran, el meu germà del Vallès de la colla de Sabadell, per tanta valentia.
• A l’Oriol de Balanzó, la Natza i els Òscars; per tanta companyia i l’amistat i per evidenciar cada dia que l’humor és una eina fonamental per estar informat.
• Al David Fernàndez, amb qui hem après a comunicar-nos en silenci. Victòria sense vencedors ni vençuts. Sóc teu.
• A la Sara Terraza, per encomanar energia i perquè tot depèn de vosaltres, les joves.
• A en Peyu, un català que fa coses.

Som el que llegim i també som la música que ens alimenta l’ànima.

Gràcies infinites:

• A la Marina Rosell, amb el testimoni viu de la Teresa Rebull, la nostra cantant infatigable que recordo en cada obertura de cel·la al matí.
• Als amics d’Animal per obrir la porta del cel on les paraules volen.
• A la Gemma Humet perquè sempre ens acompanyi la seva veu dolça i tranquil·la.
• Al Quartet Mèlt per versionar amb tant amor el millor de la música nacional i internacional.
• Al Xavi Sarrià per tantes emocions viscudes plegats. Benvingut a la meva València ciutat, enyorat amic.
• Al Gerard Quintana i en Josep Thió: perquè perseguir els teus somnis és el millor que et pot passar a la vida.
• A Roba Estesa, perquè com em recorda la Txell sou el feminisme fet cançons.
• Als amics de Brams i a en Titot, per l’energia de les emocions que hem viscut, i perquè no, malgrat el setge, no hem signat la rendició.
• A Itaca Band per fer-nos ballar construint somriures.
• Al Natxo Tarrès i els Gossos, perquè mai s’acaba el temps per descobrir.
• Als Catarres, perquè aquesta nit i sempre volem que canteu fins que arribi l’alba.
• I a la Dharma perquè sense vosaltres no hauria arribat fins aquí; perquè sempre és ara. Força Dharma!

i a tots els voluntaris que heu fet possible aquest acte.

Gràcies, també, a tots vosaltres, que avui ens acompanyeu: gràcies per ser-hi sempre. Tot el que estem fent només té sentit si ho fem entre tots i per a tothom.

Des d’Òmnium Cultural us fem arribar el més gran reconeixement.

I per acabar, demano una última cosa:

Si tanquem els ulls ben fort veureu com la Carme, l’Oriol, el Quim, en Turull, el Josep, el Raül, la Dolors, en Jordi Sànchez, així com en Carles, en Toni, la Meritxell, la Clara, en Lluís, la Marta, l’Anna i jo mateix hem estat tot el dia aquí amb vosaltres, en aquest fil que ens manté permanentment connectats, que fa que mai res ni ningú ens podrà dividir.

Que ningú en tingui cap dubte i que tothom ho escolti:

Per damunt de tot VIUREM!

Sempre militants de la tendresa!

Sempre amunt!

Sempre junts!

Sempre endavant!

 

Jordi Cuixart
Presó de Soto del Real, 19 d’abril de 2018