Actualitat

Les vulneracions de drets del jutge Llarena durant els nou mesos d’instrucció

By 7 August, 2018 No Comments

La setmana passada, la defensa de Jordi Cuixart va presentar un nou recurs contra la interlocutòria que el manté a la presó des del passat 16 d’octubre de 2017. En l’escrit, enumeren les vulneracions de drets que s’han produït durant aquests darrers 9 mesos d’instrucció i que són compartides pels altres 8 presos polítics:

  1. Dret de jutge predeterminat per la llei. En el cas de Jordi Cuixart, com que mai ha ostentat la condició d’aforat, la competència del seu enjudiciament correspon als jutjats ordinaris de Barcelona, no pas a l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem com s’ha fet. En el cas dels aforats parlamentaris – com serien els altres – la causa hauria de ser instruïda i jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
  2. Dret de la presumpció d’ innocència. Al llarg de tota la instrucció, el jutge Llarena ha rebutjat totes les peticions de llibertat condicional sol·licitades per les defenses. En la majoria dels casos ho ha argumentat afirmant que existeix perill de reiteració delictiva i risc de fugida.
  3. Dret de defensa. Llarena va impedir als advocats dels exiliats personar-se e la causa, amb l’argument que al ser fugits de la justícia, no podia disposar d’ells. Va rebutjar la petició de declarar per videoconferència des de Brussel·les, tot i estar previst en les lleis europees de cooperació judicial.
  4. Dret a tenir un jutge imparcial. Les defenses de Carme Forcadell, Toni Comín i Meritxell Serret, han recusat al jutge Llarena a qui no consideren imparcial per a instruir aquesta causa. Una opinió compartida per les altres defenses, qui en molts dels seus recursos han deixat constància de les consideracions polítiques fetes pel magistrat i la seva consideració com a víctima en el procés independentista.
  5. Drets polítics. Tots els recursos que s’han presentat per denunciar aquesta situació han estat desestimats i s’ha impedit que els diputats electes empresonats poguessin assistir a la sessió constitutiva del Parlament així com les successives sessions parlamentàries. Davant aquesta situació, Jordi Sànchez va sol·licitar mesures cautelars al Comitè de Drets Humans de l’ONU i aquest va demanar a l’estat espanyol que respectés els drets polítics de Sànchez i que li permetés sotmetre’s a la sessió d’investidura al Parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat. Una petició que no va ser atesa i va ser ignorada pel jutge Llarena. Aquest camí també l’ha seguit el president Carles Puigdemont, qui roman a l’espera de rebre la resolució després que el Comitè admetés a tràmit el seu recurs. Per la seva banda, també destaca el cas de Jordi Turull, qui entre la primera i la segona votació per a la seva elecció com a president de la Generalitat, va ser novament empresonat.