Cartes de Presó

“Som un sol poble”, resposta de J. Cuixart a Jordi Évole (27.01.18)

By 27 January, 2018 No Comments

 

Carta de resposta a Jordi Évole

 

Estimat Jordi,

Jo també recordo l’esmorzar al bar de la Diagonal, conversar amb persones amb qui saps que discrepes però amb qui també t’uneixen un munt de complicitats és doblement estimulant. El dia que vaig trucar a [Javier] Pérez Andújar per felicitar-lo pel pregó de la Mercè va passar el mateix.

Òmnium vol dir de tots, aquest és un dels mantres que vàrem aprendre de la Muriel [Casals], la mateixa que et volia seduir el 2013. L’any 2016 vàrem impulsar la campanya Lluites compartides, amb l’objectiu de posar en valor les lluites col·lectives que en els darrers 50 anys ens havien anat configurant com a societat. L’acte d’homenatge als pares i mares de l’Escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, majoritàriament castellanoparlants (com els nostres) que l’any 1983 impulsaren el primer programa d’immersió lingüística, fou un dels més emotius, ens hi acompanyava la Núria Parlon. Aquell mateix any celebràvem la Nit de Santa Llúcia a l’Hospitalet de Llobregat. Per primer cop, després de 65 anys, el principal esdeveniment literari del país tindria lloc a la segona ciutat més gran de Catalunya. No hi faltà la Núria Marín. Confesso que mai m’ha seduït una idea relativament estesa en el sobiranisme que defensa el concepte d’eixamplar. Jo sempre he sigut més partidari de compartir, que demana conèixer-nos i reconèixer-nos més i millor, els uns als altres, amb tota la diversitat i matisos, defugint de la uniformització d’idees, que a part de nociu trobo sumament avorrit.

Catalunya és un país on el fet migratori és estructural, i aquest ha d’esdevenir un dels principals orgulls i motiu d’autoestima col·lectiva. La idea d’en [Josep] Benet [un dels polítics més actius de la democràcia i el catalanisme durant la dictadura franquista], tan valentament defensada per en [Paco] Candel [autor d’Els altres catalans], crec que avui pren el més gran dels seus sentits, també amb els refugiats que volem acollir. La defensa d’un sol poble plural i divers és el millor antídot contra qualsevol ruptura.

Felicitats i gràcies pels 10 anys de Salvados i desitjo ben fort que puguem en breu esmorzar junts de nou. I si algú ens dilata la cita, espero rebre carta teva ben aviat.

(1) Abraçada plena de tendresa, Jordi.

(2) Nosaltres que podem, i sobretot volem, parlem.

 

Carta publicada al Periódico, dissabte 27 de gener de 2018